Desideri
Lombarte (Peñarroya de Tastavins, Aragón, 1937 – Barcelona 1989)
Labrador,
delineante, investigador, articulista, dramaturgo, novelista y poeta.
Escribió en lengua catalana. Escribe sobre todo, sobre el mundo
rural que desaparece.
Entre
sus obras, “La Masmutana”, “El emigrante”, “La chica que se
convirtió en serpiente” y “Memorias de una desmemoriada mula
vieja”.
Bugadera
La
bugada, bugadera
s’aclareix
als tolls del riu.
Dies
de calor d’estiu
i
rosada matinera
dels
matins de primavera.
Blanca
la roba que llaves,
randes
o brodats i flors,
mocadorets
plens de plors
dels
amorets que ploraves
i
blaus de floretes blaves.
Damunt
de tu hi ficaria
tanta
mel i tanta cera
com
fan a la primavera
mil
abelles i diría
“Si
vas al toll, bugadera,
dis-m´ho
i t’acompanyaria”.
La
fortuna
Quan
passa la fortuna estic dormint,
i
passa tan de pressa i tan callada,
i
al meu carrer hi fa tan poqueta estada,
que
quan jo me n’adono ja ha fugit.
Si
l’espero de dia ve de nit,
si
la velló de nit passa de dia.
Jo
penso que no em vol per companyia
que
no li agrado prou i fuig de mi.
Jo
per ella, no deixo el meu camí,
és,
potser, per això que em té mania.
I
si ella és orgullosa, jo també.
Fa
molts anys que l’espero i mai no ve.
Ara,
no espero més i faig la meua via,
i
vaig sense fortuna i vaig prou bé.
Mils
d’amorets
Claror
de nit estrellada,
claror
de sol matiner,
claror
de la lluna clara,
claror
de dolça mirada.
De
tanta claror no et veig.
Dolçor
de mel de romer,
dolor
de mel de timó,
de
tanta dolçor que tens,
dolçor
de tanta dolor,
dolçor
de la teua veu.
Color
de roges cireres,
color
de verda mançana,
color
de fulla dorada,
coloret
de pell de préssec.
Color
de la teua cara.
Alegria
d’estar amb tu,
alegria
de trobar-te
quan
tornes si te’n vas lluny,
alegria
d’estar junts.
Alegria
de besar-te.
Amoret,
mils d’amorets:
amoret
de fines mans,
amoret
dels catorze anys.
Amoret,
amoret meu,
amoret,
quan tornaràs?
Imágenes: https://www.google.es
