Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, Aragón, 1937 – Barcelona 1989)

Labrador, delineante, investigador, articulista, dramaturgo, novelista y poeta. Escribió en lengua catalana. Escribe sobre todo, sobre el mundo rural que desaparece.

Entre sus obras, “La Masmutana”, “El emigrante”, “La chica que se convirtió en serpiente” y “Memorias de una desmemoriada mula vieja”.

Bugadera

La bugada, bugadera

s’aclareix als tolls del riu.

Dies de calor d’estiu

i rosada matinera

dels matins de primavera.

Blanca la roba que llaves,

randes o brodats i flors,

mocadorets plens de plors

dels amorets que ploraves

i blaus de floretes blaves.

Damunt de tu hi ficaria

tanta mel i tanta cera

com fan a la primavera

mil abelles i diría

“Si vas al toll, bugadera,

dis-m´ho i t’acompanyaria”.

La fortuna

Quan passa la fortuna estic dormint,

i passa tan de pressa i tan callada,

i al meu carrer hi fa tan poqueta estada,

que quan jo me n’adono ja ha fugit.

Si l’espero de dia ve de nit,

si la velló de nit passa de dia.

Jo penso que no em vol per companyia

que no li agrado prou i fuig de mi.

Jo per ella, no deixo el meu camí,

és, potser, per això que em té mania.

I si ella és orgullosa, jo també.

Fa molts anys que l’espero i mai no ve.

Ara, no espero més i faig la meua via,

i vaig sense fortuna i vaig prou bé.

Mils d’amorets

Claror de nit estrellada,

claror de sol matiner,

claror de la lluna clara,

claror de dolça mirada.

De tanta claror no et veig.

Dolçor de mel de romer,

dolor de mel de timó,

de tanta dolçor que tens,

dolçor de tanta dolor,

dolçor de la teua veu.

Color de roges cireres,

color de verda mançana,

color de fulla dorada,

coloret de pell de préssec.

Color de la teua cara.

Alegria d’estar amb tu,

alegria de trobar-te

quan tornes si te’n vas lluny,

alegria d’estar junts.

Alegria de besar-te.

Amoret, mils d’amorets:

amoret de fines mans,

amoret dels catorze anys.

Amoret, amoret meu,

amoret, quan tornaràs?

Imágenes: https://www.google.es